Publish at Calaméo or browse others.
dijous, 20 de maig del 2010
dimecres, 7 d’abril del 2010
Madame Bobary activitats
Madame Bovary-
Exercisis
Confeccionar apunts o presentació de diapositives sobre el moviment i autors més representatius.
Realisme:
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Característiques del Realisme:
-Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
-Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
-Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.
-Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
Autors relaistes:
Alguns autors realistes importants són:
-Narcís Oller
- Àngel Guimerà
-Benito Pérez Galdós
-Stendhal
-Gustave Flaubert
-Charles Dickens
-Fiódor Dostoievski
- Buscar informació sobre Madame Bovary
Es centra en la burgesia del segle XIX, època en la qual transcorre la novel•la. Aquest segle es el següent al considerat el segle de les llums,caracteritzat per el triomf de la raó, la ciència i el respecte a la humanitat. Rep una clara herència d’aquest segle anterior que influeix en la manera de pensar de la societat de l’època, el que va anar creant a poc poc el secularisme actual y que durant el llibre s’aprecia en la pèrdua gradual d’interès de la gent per la religió. Flaubert intenta reflexar l’avorriment y la monotonia burguesa a través de l’adulteri i la forma de pensar de l’època. Tot això passa desprès de la revolució industrial.
- Crítica de la pel•lícula
L’adaptació que hem vist a classe va ser realitzada per Claude Chabrol per un projecte de satisfacció personal. Rodada durant 1990 va ser nominada a un oscar a un globus d’or, guanya el premi a millor actriu en un festival de Moscú. Es va estrenar el 3/5/91 a França.
L’acció es situa a la campinya francesa, yonville i Rouen (1850) Emma és l’única filla d’un grange. Aquesta coneix a Chareles Bovary (Jean-François Balamar).
La película explixa com Emma que disposa d’un nivell d’ensenyament superior a la gent que el rodeja (pasió per la lectura...) es va pensint en un àmbient del qual ella voldria fugir. La película exposa el daisme de la societat del moment i les creençes de l’època, crítica a l’èsglesia a ravès d’alguns personatges i també els abusos de confiança, les presions i la complicitat.
El guió s’ajusta molt al guió del llibre, ja que pren frases i expressions literals en molts casos. Però tot i això no aconsegueix plasma tota la tensió i violència que utilitza moltes vegaes la protagonista, ni tampoc els seus desitjos de llibertat. La música és de to romàntic i dràmatic, mentres que la càmara fa ús de planols pròxims, de seqüència, i en general tot ven contrastat.
- Anàlisi comparatiu llibre-film
El llibre i la pel•lícula tractan del mateix tema aixo si, la pelicula no se sembla molt a la novela te moltes escenas que no surten.En general la pelicula segueix be les pautes de la novela però com em dit la pel•lícula es salta algunes escenas.
L'escenari de la pel•lícula ens ensenya exactament tot el que està dit a la obra, y els vestits e sun dels elements més semblants ya que són el tipics que es portava en aquella època.
Una de les coses que més ens em fixat es que al principi d ela novel•la en sexplican la vida de Charles i en la pel•lícula se la saltan.
- Anàlisi de l’obra
2.1 ESTRUCTURA:
La obra es divideix en tres partes:
La primera part consta a de nou capítols que comencen amb l’infancia de Charles Bovary i els seus estudis i com es va casar amb una dona més gran que ell i com va començar a treballar com a metge, també en aquesta primera part coneix Emma, que es filla d’ un pacient , un campesi que ha educat a la seva filla a una escola de monges con disciplina i com si fos una nena burgesa. Charles ‘enamora d’ Emma y quan mor la dona de Charles ell decideix demanar-li la mà al seu pare el qual accepta. La primera part acaba quan ja s ‘han casat i es muden de Tostes i ella ja està embarassada.
La segona part consta de 15 capítols. Emma Bovary ja es sent frustrada en el seu matrimoni, casant- se no ha aconseguit el que volia.S’ ha casat amb un simple metge vulgar i les seves aspiracions eren majores. Decideix que vol aconseguir – ho el que es va proposar i va a ser com las dones de las novel•les romàntiques que llegia, coneix a un home, Rodolphe, el qual arriba a ser el seu amant però aquests la abandona. En aquesta segona part Emma ja té a la seva filla Berthe, la qual es posada en ”adopció” per una coneguda que s’ encarrega de la nena, Emma no té relació amb ella excepte en contades ocasions.
La tercera part, es divideix en 11 capítols y correspon a la relació amb el seu segon amant, León, el qual acaba abandonant-la. Emma, frustrada i perseguida por els seus creedors por gastar més allà de les seves possibilitats i per tant, perseguida per les deutes, decideix treure’s la vida amb arsènic.
Exercisis
Confeccionar apunts o presentació de diapositives sobre el moviment i autors més representatius.
Realisme:
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Característiques del Realisme:
-Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
-Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
-Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.
-Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials.
Autors relaistes:
Alguns autors realistes importants són:
-Narcís Oller
- Àngel Guimerà
-Benito Pérez Galdós
-Stendhal
-Gustave Flaubert
-Charles Dickens
-Fiódor Dostoievski
- Buscar informació sobre Madame Bovary
Es centra en la burgesia del segle XIX, època en la qual transcorre la novel•la. Aquest segle es el següent al considerat el segle de les llums,caracteritzat per el triomf de la raó, la ciència i el respecte a la humanitat. Rep una clara herència d’aquest segle anterior que influeix en la manera de pensar de la societat de l’època, el que va anar creant a poc poc el secularisme actual y que durant el llibre s’aprecia en la pèrdua gradual d’interès de la gent per la religió. Flaubert intenta reflexar l’avorriment y la monotonia burguesa a través de l’adulteri i la forma de pensar de l’època. Tot això passa desprès de la revolució industrial.
- Crítica de la pel•lícula
L’adaptació que hem vist a classe va ser realitzada per Claude Chabrol per un projecte de satisfacció personal. Rodada durant 1990 va ser nominada a un oscar a un globus d’or, guanya el premi a millor actriu en un festival de Moscú. Es va estrenar el 3/5/91 a França.
L’acció es situa a la campinya francesa, yonville i Rouen (1850) Emma és l’única filla d’un grange. Aquesta coneix a Chareles Bovary (Jean-François Balamar).
La película explixa com Emma que disposa d’un nivell d’ensenyament superior a la gent que el rodeja (pasió per la lectura...) es va pensint en un àmbient del qual ella voldria fugir. La película exposa el daisme de la societat del moment i les creençes de l’època, crítica a l’èsglesia a ravès d’alguns personatges i també els abusos de confiança, les presions i la complicitat.
El guió s’ajusta molt al guió del llibre, ja que pren frases i expressions literals en molts casos. Però tot i això no aconsegueix plasma tota la tensió i violència que utilitza moltes vegaes la protagonista, ni tampoc els seus desitjos de llibertat. La música és de to romàntic i dràmatic, mentres que la càmara fa ús de planols pròxims, de seqüència, i en general tot ven contrastat.
- Anàlisi comparatiu llibre-film
El llibre i la pel•lícula tractan del mateix tema aixo si, la pelicula no se sembla molt a la novela te moltes escenas que no surten.En general la pelicula segueix be les pautes de la novela però com em dit la pel•lícula es salta algunes escenas.
L'escenari de la pel•lícula ens ensenya exactament tot el que està dit a la obra, y els vestits e sun dels elements més semblants ya que són el tipics que es portava en aquella època.
Una de les coses que més ens em fixat es que al principi d ela novel•la en sexplican la vida de Charles i en la pel•lícula se la saltan.
- Anàlisi de l’obra
2.1 ESTRUCTURA:
La obra es divideix en tres partes:
La primera part consta a de nou capítols que comencen amb l’infancia de Charles Bovary i els seus estudis i com es va casar amb una dona més gran que ell i com va començar a treballar com a metge, també en aquesta primera part coneix Emma, que es filla d’ un pacient , un campesi que ha educat a la seva filla a una escola de monges con disciplina i com si fos una nena burgesa. Charles ‘enamora d’ Emma y quan mor la dona de Charles ell decideix demanar-li la mà al seu pare el qual accepta. La primera part acaba quan ja s ‘han casat i es muden de Tostes i ella ja està embarassada.
La segona part consta de 15 capítols. Emma Bovary ja es sent frustrada en el seu matrimoni, casant- se no ha aconseguit el que volia.S’ ha casat amb un simple metge vulgar i les seves aspiracions eren majores. Decideix que vol aconseguir – ho el que es va proposar i va a ser com las dones de las novel•les romàntiques que llegia, coneix a un home, Rodolphe, el qual arriba a ser el seu amant però aquests la abandona. En aquesta segona part Emma ja té a la seva filla Berthe, la qual es posada en ”adopció” per una coneguda que s’ encarrega de la nena, Emma no té relació amb ella excepte en contades ocasions.
La tercera part, es divideix en 11 capítols y correspon a la relació amb el seu segon amant, León, el qual acaba abandonant-la. Emma, frustrada i perseguida por els seus creedors por gastar més allà de les seves possibilitats i per tant, perseguida per les deutes, decideix treure’s la vida amb arsènic.
dimarts, 16 de març del 2010
Les amistats perilloses
Literatura Universal: Las Amistats perilloses
1. Cada component del grup ha de realitzar una crítica cinemàtografica de la pel•lícula.(treball individual) L’extensió ha de ser d’unes 20 línies. Us aconsello llegir-ne abans alguna que surti al diari, “guía del ocio”, altres revistes, etc.
La película parla d’un temps de transció, just avans de que la revolució francesa esclates. És una època en la que els aristocràtes només pensen en ells, en satisfer els seus capricis i han oblidat el poble francés. Crec que encara que no es digui ni una paraula sobre això per començar amistats perilloses o representa molt i molt bé. A diferència d’altres películes més actuals que tracten fets històrics passats en amistats perilloses tant el decorat com el vestuari estan molt ven plasmats, i no vull dir que jo sigui un gran entés ni en decoració neoclàssica ni en la seva vestimenta, sinó que la pelicula retracta bastant fidelment el vestuari i la decoració de l’època encara que en algunes escenes pugi ser fins i tot ridícul i antiestètic per nosaltres. En quan als personatges crec que han estat ven trobats, el compte de Valdmont encrana perfectament la figura de “Don Juan”, encara que al final s’en panedeix. La marquesa de Mertueil és el clar exemple de dona intel•ligent de l’època, però és resentida i li agrada jugar amb els altres, però el personatge que més m’agrada de tots és Danceny, un jove home de classe alta inocent i sense experiència que es deixa enganyar molt fàcilement per les aparences d’altres personatges, en la meva opinió aquest és el personatge més pur de la novel•la, ja que tots els altres d’una manera o d’una altre acaben tacats de la corrupció mental del compte de Valdmont i la marquesa de Mertuiel. Tot els altres personatges Cecilia i madame de Tourvel acaven o mig corruptes o mortes. Per tant jo calificaría les amistats perilloses com una pelicula fidel al llibre del qual prové i amb un interès que no pasa de moda ja que és, en el fons un drama amoros donat en unes condicions una mica peculiars.
Víctor López Carbajal
És una época en que la societat més elevada només pensa en ells mateixos , per els seus propis interessos.
És una pel.lícula que esta molt ben feta perquè el lloc i el vestuari esta molt ben escollits.
Els personatges estan ben trobats perquè jo crec que fan molt bé aquest paper, pèrò jo no entenc molt.
Valdmont undels personatges principals de amistats perilloses i es el que mésvm’agrada, fa molt bé el paper de ”Don Juan” i al final el que li passa es que s’acaba enpenedint. La marquesa de Mertueil ésm el clar exemple de dona de l’época, que totes les coses molt pensades i li agrada jugar amb les altres persones que al final se li descobreix tot i acaba “morta” socialmente.
Altres personatges com són més o menys com els altres personatges i molt influenciats també, excepte un, que es Danceny que es un personatge jove, sense experiència i molt innocent.
Marc Rodríguez
Este filme que trata sobre los peligros y las intrigas de manipular a la gente, nos acerca a la Francia del siglo 18 pre revolucionaria en la que se sitúa la acción, con un reparto de grandes estrellas, entre ellas:Uma Thurman, Glenn Close, Keanu Reeves y Michelle Pfeiffer. Ganadora de tres oscars a:mejor guion adaptado, mejor diseño de vestuario y mejor dirección artistica.Tanto por su ambientación perfectamente lograda, su reparto estelar y su sólido argumento, es una película que recomiendo encarecidamente a los interesados en este tipo de intrigas, y a los que hayan leído la novela les agradara encontrarse con un argumento extremadamente fiel a la obra de Choderlos de Laclos.
Daniel Balboa
Les amistats perilloses és un adaptació de la novel•la de l'escriptor francès Choderlos de La Clos, ambientada al s. XVIII.
Aquesta pel•lícula narra la història de la marquesa de Merteuil, perversa i fascinant, que intenta sobreviure en un món que està basat en la avaricia, els homes, les relacions i el sexe.
La marquesa planeja venjar-se d'una ofensa, innocent i és per això que recorre a l'ajut d'un ex-amant seu, el vescomte de Valmont, tan mala persona i maquinador com ella. Valmont haurà de seduir a una qualificada i hermosa dona casada, Madame de Tourvel, que des del principi es veurà involucrada en les maquinacions de la marquesa, així com la innocent, pura i verge Cécile de Volanges, que tot just acaba de sortir de la clausura de les monges
El decorat, l’attrezzo i la participació dels personatges és excel•lent, igual que el vestuari perquè és el típic d’aquella època. L'atmosfera i el to que envolta la pel•lícula, ajudarà a percebre aquesta noblesa en decadència, que enyora temps passats i que es veu condemnada a la desaparició.
En conclusió, segons el meu parer és una de les millors pel•lícules que representen aquells temps en que tot es basava en l’avarícia i la falsedat,el que comença com un joc entre amics, acaba sent un seguit de venjances.
Carlos Marimón
2. Busqueu informació sobre la novel•la en què es basa el film
L’autor de les amistats perilloses és Pierre Choderlos, el qual durant les seves epoques de frustració ecriu obres literàries.
Com ja em dit les amistats perilloses reflexen les frustacions mlitars de l’autor(mai ha pogut demostrar el seu valor en batalla), les humiliacions que creu haver rebut durant la seva vida per part de l’aristocràcia i de les dones que ell creu que són inaccesibles. Per tan per ell escriure aquesta obra representa una espècie de venjança i també una terapia per superar aques moment de la seva vida.
Laclos pretén ensenyar el món de les aparences l’engany i de l’hipocresia de l’aristocràcia amagada darrera d’una aparença inocent i respectuosa.
La novel•la té com ha protagonistas el compte de Valmont i la marquesa de Mertueil. Tots dos competeixen en capricisis i jocs d’amor movense amb elegància i aparentant honestedad mentres planejan tot tipus de trampes a les seves victimes que acostumen a ser repectables matrimonis o dolces jovenetes que acabn morts socialment, una cosa molt important en aquella època (l’aparença cap els altres). Però en un d’aquests jocs el compte de Valmond s’enamora d’una jove la qual havia de ser una de les seves victimes i comenta una guerra oberta entre ell i la marquesa de Mertueil.
La novel•la acaba amb la mort del compte de Valmont que mor enamorat de la jove, però també amb el fracàs de la marquesa de Mertueil que és derrotada ja que tothom veu el que ha fet, això provoca un rebuig social cap a ella.
3. Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier
Músics:Haydn y Mozart),
Fets de rellevnacia històrica: La revolució francesa. Revolució industrial (sobretot a Anglaterra), s’inventa la primera vacuna, llei de la gravetat, s’obté l’hacer, comenta la catalogació de les espècies animals. Teories sobre l’origen de les espècies.
4. La figura del don Joan
La Figura de Don Joan, també anomenat burlador o llibertí, es tracta d’un seductor valent i osat que no respecta cap tipus de llei ni humana, ni divina, no té escrúpols i sempre intenta bneficiar-se de la situació, s’han fet moltes versions de Don Joan, en algunes el protagonista acaba arrepentit (com és el cas de amistats perilloses) i en altres no. Es pot dir sense cap tipus de dubte que el compte de Valdmont encarna perfectament la figura de Don Joan.
5. Psicologia dels personatges
-Compte de Valmont: És el mite de “Don Juan Tenorio”, és un seductor que només pensa en ell, manipulador, viu sota una aparença d’home honrat i refinat, però en realitat és un conspirador com pocs. És un personatge bastant pla fins que s’enamora de Madame de Tourvel, llavors Valmont evoluciona i és converteix en un bon home, això fins i tot li fa por amb ell cosa que el porta a seguir fent cas de la Marquesa de Mertueil fins massa tard.
-Marques de Mertueil: És una dona molt intel•ligent però molt manipuladora, s’ha adonat que les dones estan molt reprimides però sap jugar les seves cartes per aconseguir els seus propósits. És una dona feminista que odia als homes i també és dedica a jugar amb tothom per imposar-se sobre els altres, igual que el compte de Valmont ella també s’amaga sota l’aparença honrada que ha forjat amb els anys. Està enamorada de Valmont, però el seu caràcter la obliga a jugar amb ell i per aquesta raó l’acabra perdent.
-Madame de tourvel: És una dona virtuosa i inocent, segueix els costums de la seva època tal i com s’ha li ha ensenyat, ella s’enamora del compte de Valmont i això li provocara moltes lluites interiors ja que enamorar-se d’ell xoca de front amb els seus principis. Finalment quan Valmont l’abandona acaba tan consumida que mor.
-Cecilia Volanges: És una dama que s’ha de casar amb Danceny, al començament és virtuosa com madame de tourvel, però amb el temps es deixa influenciar per les idees corruptes del compte de Valmont i de la Marquesa de Mertueil. Finalment accepta ser ensnyada per Valdmont a ser una bona dona al llit i això comporta que Danceny hagi de desafiar-lo a un duel.
-Danceny: És un home de classe alta molt jove que encara no es sap moure en el món que el rodeja i tothom l’enganya amb facilitat, és una persona inocent, que defensa els seus principis i que accepta sempre els consells de tothom encara que no siguin els millors. Danceny es veu obligat a desafiar i matar a Valdemont perquè li arriben rumors de que té com a amant a Cecilia.
6. Temes
Els temes que es tracten en la novel•la són principalment:
-El món de les aparences: En l’obra ningú oneix realment les verdaderes intencions dela altres i qui no té una aparença definida socialment no és ningú, i això és el més important en una societat neoclásica on tot ha de ser perfecta.
-l’engany: L’autor crítica fortament a l’aristocràcia, ja que reflexa en ells l’engany, els protagonistas, tots ells nobles utilitzen el mètode de l’enagny en benefici pròpi i perjudiquen a la gent que els envolta.
-La hipocresía: Com ja em dit els nobles enganyen, però no ho fan d’una manera oberta, sinó que ells s’amaguen darrera de la seva aparença respetable.
-Crítica a l’aristocràcia: Choderlos crítica a l’aristocràcia per les falses aparences, l’ngany, l’hipocresia i sobretot per el gran luxe que posseixen i l poc interès que tenen per el que pasa amb la resta dels francésos.
7. Característiques del moviment neoclàssic i romàntic
El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga roma amb els de la Il•lustració fonamentats en la raó.Les característiques del moviment neoclàssic són:
-El retorn de les normes clàssiques
-El gust per la perffeció
-La creença en la racionalitat i la raó
-El retorn als clàssics grecoromans.
El romanticisme és una reacció contra l’esperit racional i crític de la il•lustració i el classicisme, afavoreix sobretot:
-La conciència del jo com entitat autónoma i fantàstica.
-La primacia del geni creador d’un univers propi.
-La supremacia del sentiment en front la raó.
-El liberalisme en front el despotisme.
-La originalitat davant la tradicció.
-La crativitat enfront la imitació neoclàssica
-La creença de l’obra imperfecta, inacabada i oberta.
1. Cada component del grup ha de realitzar una crítica cinemàtografica de la pel•lícula.(treball individual) L’extensió ha de ser d’unes 20 línies. Us aconsello llegir-ne abans alguna que surti al diari, “guía del ocio”, altres revistes, etc.
La película parla d’un temps de transció, just avans de que la revolució francesa esclates. És una època en la que els aristocràtes només pensen en ells, en satisfer els seus capricis i han oblidat el poble francés. Crec que encara que no es digui ni una paraula sobre això per començar amistats perilloses o representa molt i molt bé. A diferència d’altres películes més actuals que tracten fets històrics passats en amistats perilloses tant el decorat com el vestuari estan molt ven plasmats, i no vull dir que jo sigui un gran entés ni en decoració neoclàssica ni en la seva vestimenta, sinó que la pelicula retracta bastant fidelment el vestuari i la decoració de l’època encara que en algunes escenes pugi ser fins i tot ridícul i antiestètic per nosaltres. En quan als personatges crec que han estat ven trobats, el compte de Valdmont encrana perfectament la figura de “Don Juan”, encara que al final s’en panedeix. La marquesa de Mertueil és el clar exemple de dona intel•ligent de l’època, però és resentida i li agrada jugar amb els altres, però el personatge que més m’agrada de tots és Danceny, un jove home de classe alta inocent i sense experiència que es deixa enganyar molt fàcilement per les aparences d’altres personatges, en la meva opinió aquest és el personatge més pur de la novel•la, ja que tots els altres d’una manera o d’una altre acaben tacats de la corrupció mental del compte de Valdmont i la marquesa de Mertuiel. Tot els altres personatges Cecilia i madame de Tourvel acaven o mig corruptes o mortes. Per tant jo calificaría les amistats perilloses com una pelicula fidel al llibre del qual prové i amb un interès que no pasa de moda ja que és, en el fons un drama amoros donat en unes condicions una mica peculiars.
Víctor López Carbajal
És una época en que la societat més elevada només pensa en ells mateixos , per els seus propis interessos.
És una pel.lícula que esta molt ben feta perquè el lloc i el vestuari esta molt ben escollits.
Els personatges estan ben trobats perquè jo crec que fan molt bé aquest paper, pèrò jo no entenc molt.
Valdmont undels personatges principals de amistats perilloses i es el que mésvm’agrada, fa molt bé el paper de ”Don Juan” i al final el que li passa es que s’acaba enpenedint. La marquesa de Mertueil ésm el clar exemple de dona de l’época, que totes les coses molt pensades i li agrada jugar amb les altres persones que al final se li descobreix tot i acaba “morta” socialmente.
Altres personatges com són més o menys com els altres personatges i molt influenciats també, excepte un, que es Danceny que es un personatge jove, sense experiència i molt innocent.
Marc Rodríguez
Este filme que trata sobre los peligros y las intrigas de manipular a la gente, nos acerca a la Francia del siglo 18 pre revolucionaria en la que se sitúa la acción, con un reparto de grandes estrellas, entre ellas:Uma Thurman, Glenn Close, Keanu Reeves y Michelle Pfeiffer. Ganadora de tres oscars a:mejor guion adaptado, mejor diseño de vestuario y mejor dirección artistica.Tanto por su ambientación perfectamente lograda, su reparto estelar y su sólido argumento, es una película que recomiendo encarecidamente a los interesados en este tipo de intrigas, y a los que hayan leído la novela les agradara encontrarse con un argumento extremadamente fiel a la obra de Choderlos de Laclos.
Daniel Balboa
Les amistats perilloses és un adaptació de la novel•la de l'escriptor francès Choderlos de La Clos, ambientada al s. XVIII.
Aquesta pel•lícula narra la història de la marquesa de Merteuil, perversa i fascinant, que intenta sobreviure en un món que està basat en la avaricia, els homes, les relacions i el sexe.
La marquesa planeja venjar-se d'una ofensa, innocent i és per això que recorre a l'ajut d'un ex-amant seu, el vescomte de Valmont, tan mala persona i maquinador com ella. Valmont haurà de seduir a una qualificada i hermosa dona casada, Madame de Tourvel, que des del principi es veurà involucrada en les maquinacions de la marquesa, així com la innocent, pura i verge Cécile de Volanges, que tot just acaba de sortir de la clausura de les monges
El decorat, l’attrezzo i la participació dels personatges és excel•lent, igual que el vestuari perquè és el típic d’aquella època. L'atmosfera i el to que envolta la pel•lícula, ajudarà a percebre aquesta noblesa en decadència, que enyora temps passats i que es veu condemnada a la desaparició.
En conclusió, segons el meu parer és una de les millors pel•lícules que representen aquells temps en que tot es basava en l’avarícia i la falsedat,el que comença com un joc entre amics, acaba sent un seguit de venjances.
Carlos Marimón
2. Busqueu informació sobre la novel•la en què es basa el film
L’autor de les amistats perilloses és Pierre Choderlos, el qual durant les seves epoques de frustració ecriu obres literàries.
Com ja em dit les amistats perilloses reflexen les frustacions mlitars de l’autor(mai ha pogut demostrar el seu valor en batalla), les humiliacions que creu haver rebut durant la seva vida per part de l’aristocràcia i de les dones que ell creu que són inaccesibles. Per tan per ell escriure aquesta obra representa una espècie de venjança i també una terapia per superar aques moment de la seva vida.
Laclos pretén ensenyar el món de les aparences l’engany i de l’hipocresia de l’aristocràcia amagada darrera d’una aparença inocent i respectuosa.
La novel•la té com ha protagonistas el compte de Valmont i la marquesa de Mertueil. Tots dos competeixen en capricisis i jocs d’amor movense amb elegància i aparentant honestedad mentres planejan tot tipus de trampes a les seves victimes que acostumen a ser repectables matrimonis o dolces jovenetes que acabn morts socialment, una cosa molt important en aquella època (l’aparença cap els altres). Però en un d’aquests jocs el compte de Valmond s’enamora d’una jove la qual havia de ser una de les seves victimes i comenta una guerra oberta entre ell i la marquesa de Mertueil.
La novel•la acaba amb la mort del compte de Valmont que mor enamorat de la jove, però també amb el fracàs de la marquesa de Mertueil que és derrotada ja que tothom veu el que ha fet, això provoca un rebuig social cap a ella.
3. Feu una ambientació de l’època buscant imatges, música, fets històrics rellevants i confeccionant amb el material recollit un petit dossier
Músics:Haydn y Mozart),
Fets de rellevnacia històrica: La revolució francesa. Revolució industrial (sobretot a Anglaterra), s’inventa la primera vacuna, llei de la gravetat, s’obté l’hacer, comenta la catalogació de les espècies animals. Teories sobre l’origen de les espècies.
4. La figura del don Joan
La Figura de Don Joan, també anomenat burlador o llibertí, es tracta d’un seductor valent i osat que no respecta cap tipus de llei ni humana, ni divina, no té escrúpols i sempre intenta bneficiar-se de la situació, s’han fet moltes versions de Don Joan, en algunes el protagonista acaba arrepentit (com és el cas de amistats perilloses) i en altres no. Es pot dir sense cap tipus de dubte que el compte de Valdmont encarna perfectament la figura de Don Joan.
5. Psicologia dels personatges
-Compte de Valmont: És el mite de “Don Juan Tenorio”, és un seductor que només pensa en ell, manipulador, viu sota una aparença d’home honrat i refinat, però en realitat és un conspirador com pocs. És un personatge bastant pla fins que s’enamora de Madame de Tourvel, llavors Valmont evoluciona i és converteix en un bon home, això fins i tot li fa por amb ell cosa que el porta a seguir fent cas de la Marquesa de Mertueil fins massa tard.
-Marques de Mertueil: És una dona molt intel•ligent però molt manipuladora, s’ha adonat que les dones estan molt reprimides però sap jugar les seves cartes per aconseguir els seus propósits. És una dona feminista que odia als homes i també és dedica a jugar amb tothom per imposar-se sobre els altres, igual que el compte de Valmont ella també s’amaga sota l’aparença honrada que ha forjat amb els anys. Està enamorada de Valmont, però el seu caràcter la obliga a jugar amb ell i per aquesta raó l’acabra perdent.
-Madame de tourvel: És una dona virtuosa i inocent, segueix els costums de la seva època tal i com s’ha li ha ensenyat, ella s’enamora del compte de Valmont i això li provocara moltes lluites interiors ja que enamorar-se d’ell xoca de front amb els seus principis. Finalment quan Valmont l’abandona acaba tan consumida que mor.
-Cecilia Volanges: És una dama que s’ha de casar amb Danceny, al començament és virtuosa com madame de tourvel, però amb el temps es deixa influenciar per les idees corruptes del compte de Valmont i de la Marquesa de Mertueil. Finalment accepta ser ensnyada per Valdmont a ser una bona dona al llit i això comporta que Danceny hagi de desafiar-lo a un duel.
-Danceny: És un home de classe alta molt jove que encara no es sap moure en el món que el rodeja i tothom l’enganya amb facilitat, és una persona inocent, que defensa els seus principis i que accepta sempre els consells de tothom encara que no siguin els millors. Danceny es veu obligat a desafiar i matar a Valdemont perquè li arriben rumors de que té com a amant a Cecilia.
6. Temes
Els temes que es tracten en la novel•la són principalment:
-El món de les aparences: En l’obra ningú oneix realment les verdaderes intencions dela altres i qui no té una aparença definida socialment no és ningú, i això és el més important en una societat neoclásica on tot ha de ser perfecta.
-l’engany: L’autor crítica fortament a l’aristocràcia, ja que reflexa en ells l’engany, els protagonistas, tots ells nobles utilitzen el mètode de l’enagny en benefici pròpi i perjudiquen a la gent que els envolta.
-La hipocresía: Com ja em dit els nobles enganyen, però no ho fan d’una manera oberta, sinó que ells s’amaguen darrera de la seva aparença respetable.
-Crítica a l’aristocràcia: Choderlos crítica a l’aristocràcia per les falses aparences, l’ngany, l’hipocresia i sobretot per el gran luxe que posseixen i l poc interès que tenen per el que pasa amb la resta dels francésos.
7. Característiques del moviment neoclàssic i romàntic
El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga roma amb els de la Il•lustració fonamentats en la raó.Les característiques del moviment neoclàssic són:
-El retorn de les normes clàssiques
-El gust per la perffeció
-La creença en la racionalitat i la raó
-El retorn als clàssics grecoromans.
El romanticisme és una reacció contra l’esperit racional i crític de la il•lustració i el classicisme, afavoreix sobretot:
-La conciència del jo com entitat autónoma i fantàstica.
-La primacia del geni creador d’un univers propi.
-La supremacia del sentiment en front la raó.
-El liberalisme en front el despotisme.
-La originalitat davant la tradicció.
-La crativitat enfront la imitació neoclàssica
-La creença de l’obra imperfecta, inacabada i oberta.
dijous, 28 de gener del 2010
dimecres, 25 de novembre del 2009
poderosa afrodita actividades
Poderosa Afrodita
1.-Buscar a Internet referències sobre la pel•lícula (fitxa tècnica, crítica,…)
Titul original: Mighty Aphrodite.
Any: 1995.
País: Estats Units.
Director: Woody Allen.
Guió: Wody Allen.
Música: Dick Hyman.
Fotografia: Carlo Di Palma.
Durada: 95 min
Intèrprets: Mira Sorvino, Woody Allen, F. Murray Abraham, Helena Bonham Carter, Michael Rapaport, Claire Bloom, Olympia Dukakis, Jack Warden, Peter Weller, James Woods, Dan Moran.
Productora: Miramax
Gènere: Comèdia
Argument: Un matrimoni sense fills aconsegueix el seu somni: Adoptar un nen recen nascut. Lenny, el marit abrumat per l’inteligència del nen decideix buscar la mare que el va donar en adopció que ell considera que ha de ser una dona brillant i amb una bona vida, però es troba amb una gran sorpresa quan troba que ella serà una prostituta i actriz porno sense gaires llums.
2.-Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec ( presència del cor, el corifeu, els personatges de Tirèsies i Cassandra, el destí, …) Acompanyeu les explicacions de fotografies o dibuixos
-El cor: En la tregèdia grega el cor és gairabé com un personatge, i en la película són un grup de persones que van amb una màscara i repeteixen i interactúan amb el protagonista.
-Corifeu: Director del cor en les tragèdies clàssiques gregues i llatines. Donava el to als cantors i indicava el ritme. En Poderosa Afrodita el Corifeu és el líder del cor i és com el seu pensament sempre que Lenny té un problema recuréis a ell.
-Tirèsies: En la mitologia gerga era un famos endeví de Tebes que ho veía tot. En la película és el cec que ho veu tot i ho sap tot. És el que informa a Lenny sobre l’aventura de la seva dona amb un altre home.
-El destí: En la mitologia el destí és un factor inamovible contra el que lluiten tots els protagonistes de les tragèdies i sempre acava com estava predestinat. En la pelicula el destí fa que cada un dels protagonistes trobi el seu camí després de molts malentesos.
3.- Feu una crítica cinematogràfica.
Nosaltres creiem que Poderosa Afordita és una película molt cracterística de Woody Allen, és una comèdia poc comú, ja que barreja elements de la tragèdia grega amb elements humorístics contempornais, això li dóna molta riquesa en quan a la trama, l’utilització del Corifeu com Alter ego és una molt bona idea i el cor està utilitzat d’una manera molt divertida.
1.-Buscar a Internet referències sobre la pel•lícula (fitxa tècnica, crítica,…)
Titul original: Mighty Aphrodite.
Any: 1995.
País: Estats Units.
Director: Woody Allen.
Guió: Wody Allen.
Música: Dick Hyman.
Fotografia: Carlo Di Palma.
Durada: 95 min
Intèrprets: Mira Sorvino, Woody Allen, F. Murray Abraham, Helena Bonham Carter, Michael Rapaport, Claire Bloom, Olympia Dukakis, Jack Warden, Peter Weller, James Woods, Dan Moran.
Productora: Miramax
Gènere: Comèdia
Argument: Un matrimoni sense fills aconsegueix el seu somni: Adoptar un nen recen nascut. Lenny, el marit abrumat per l’inteligència del nen decideix buscar la mare que el va donar en adopció que ell considera que ha de ser una dona brillant i amb una bona vida, però es troba amb una gran sorpresa quan troba que ella serà una prostituta i actriz porno sense gaires llums.
2.-Explicar els elements que la relacionen amb el teatre grec ( presència del cor, el corifeu, els personatges de Tirèsies i Cassandra, el destí, …) Acompanyeu les explicacions de fotografies o dibuixos
-El cor: En la tregèdia grega el cor és gairabé com un personatge, i en la película són un grup de persones que van amb una màscara i repeteixen i interactúan amb el protagonista.
-Corifeu: Director del cor en les tragèdies clàssiques gregues i llatines. Donava el to als cantors i indicava el ritme. En Poderosa Afrodita el Corifeu és el líder del cor i és com el seu pensament sempre que Lenny té un problema recuréis a ell.
-Tirèsies: En la mitologia gerga era un famos endeví de Tebes que ho veía tot. En la película és el cec que ho veu tot i ho sap tot. És el que informa a Lenny sobre l’aventura de la seva dona amb un altre home.
-El destí: En la mitologia el destí és un factor inamovible contra el que lluiten tots els protagonistes de les tragèdies i sempre acava com estava predestinat. En la pelicula el destí fa que cada un dels protagonistes trobi el seu camí després de molts malentesos.
3.- Feu una crítica cinematogràfica.
Nosaltres creiem que Poderosa Afordita és una película molt cracterística de Woody Allen, és una comèdia poc comú, ja que barreja elements de la tragèdia grega amb elements humorístics contempornais, això li dóna molta riquesa en quan a la trama, l’utilització del Corifeu com Alter ego és una molt bona idea i el cor està utilitzat d’una manera molt divertida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
